Dijous, 28 de Març de 2024
Vilaplana - La Mussara Vilaplana - La Mussara
Muntanyes de Prades
Baix Camp - Camp de Tarragona
 
 
Benvinguda
 
Turisme
Com arribar
Allotjaments
Restauració
Casal Vilaplanenc
Activitats
Muntanyes de Prades
 
El Poble
Situació
Història
Les Cases i els Renoms
Terme municipal - any 1960
 
Ajuntament
 
Administració Oberta
 

 
  
El Poble

  Les Cases i els Renoms
:: Imatge 1
:: Imatge 2
:: Imatge 3
:: Imatge 4
:: Imatge 5
:: Imatge 6
:: Imatge 7

  Imatge 1
Fotografia cedida per Macià Joanpere
 
L'església

Hem vist que ja parla de " eccleasiam de Almocara " la Bulla celestini III pro confirmatis privilegiis et possesionibus eclesiae Tarraconensis an. MCXCIV ( Jaime Villanueva Viaje literario a las iglesias de España, Vol XIX, pag 301 ). Entre l'any 1303 i el 1318 saben que hi havia " Rectoribus ... de almuçara " ( Registre, f. 34v i 22v ) i un Registrum vicariatus del 1417-1422 esmenta un " Johannis de morello prior... loci de almuçara" ( f.18r, AHA ). Sembla que hi havia hagut una primitiva petita església romànica de la mateixa época que la de Siurana de la qual no en queda cap vestigi. S'endevinen restes d'un temple gòtic que havia tingut l'entrada pel cementiri ( L'arcada de la porta encara es pot veure). Damunt les seves ruïnes fou muntat l'edifici actual, engrandit l'any 1859, amb la nova porta allà on es conserva, i fou bastit el campanar ,amb dues campanes la grosa i la petita, quan el poble es va anant despoblant, la petita es va esquerdar i la campana grossa es va portar al campanar de Vilaplana. Quan es va posar es va fer una festa en la que s'invità a tots els Mussarencs.L'actual església fou dedicada a Sant Salvador i segons F.Blasi i Vallespinosa ( Santuaris Marians de la Diòcesi de Tarragona, Reus 1933, revista del centre de lectura, pag 201 ) s'hi conservava una Verge romànica, dita del Patrocini , (actualment guardada al museu Salvador Vilaseca de Reus), data del segle XIV-XV, i esta tallada en pedra policromada.

Durant la guerra civil el comitè de Reus va cremars els altars, però es van poguer salvar els arxius parroquials, pero abans que arribessin els reusencs, Salvador Cavallé i Abelló ( "Cassoles" ) va treure la imatge de la verge i l'amaga al mas del Peiró amb la complicitat de l'amo, el reusenc Pere Rius i Gatell, i el col.laborador de l'arqueòleg Salvador Vilaseca. Despres traslladaren la imatge al pati de cal Cama de Vilaplana. Rius s'exilià, però la seva muller dugué la imatge al museu.

L'església era de la següent manera: Hi havia dues rengleres de bancs per als homes que formaven un corredor devant de l'altar major. Les dones es seien darrere amb cadires de la seva propietat. I el jovent acostumava a anar dalt al cor. Entrant a ma dreta hi havia les fonts baptismals i l'altar de les Ànimes restaurat per mossen Evarist Bonet, mes endavant i a la dreta la capella fonda amb un confessionari per banda i al fons l'altar del Sant Crist amb la dolorosa i amb el sagrari amb crist sagramentat, on hi havia una llàntia amb llum permanent. Donaves la volta i et trobaves amb l'altar de Sant Isidre ( a Vilaplana es celebra festa en honor a que a La Mussara s'hi feia per Sant Isidre), l'altar Major al centre, l'altar de la mare de Déu del Roser i donant la volta de cara a la sortida hi havia l'altar de la Puríssima i finalment l'altar de la Mare de Déu del Patrocini. Després de l'altar del patrocini es trovaben unes escales que al pujar, l'esquerra anàves al campanar i a la dreta cap al cor, tirant recte tornaves a baixar i alli hi havia la porta de l'abadia.
 
L'abadia

Estava a la plaça entre l'esglesia i l'ajuntament. Per les fotografies que he pogut observar hem sembla que era la única casa que tenia un balcó. Era la casa de residencia del mossen quan hi habitaba al poble abans d'anar a Vilaplana. A dins hi havia construit un pou per proveïr d'aigua a l'abadia de uns vuit o deu metres de fondària. L'arxiu paroquial es pobre en documents, pero el lligal més vell es un " Llibre de baptismes, desposoris i obits de la iglesia de la Mussara sufragania de la Parroquial de Vilaplana desde1773 de febrer de 1820". Aquest llibre porta escrita, a continuació del títol, una declaració de " Franco Capdevila,vicari de la Muzara.
 
El cementiri

Es al costat de l'esglesia envoltat d'una alta pared. En ell hi fou enterrat el guerriller carlista conegut per "el cercós" que va ser ferit en combat a Prades, i fou translladat a la mussara en mula, pero no ho va poder contar.

L'ultim enterrament hi tingué lloc el 19 de març de 1953. Segons el diari de Tarragona del 27 d'Agost de 1989 l'episodi mes lamentable de tots el van protagonitzar uns quans soldats dels "Castillejos", que van dur a terme profanacció de tombes, fins i tot hi hagué un judici que condemna el cas.
 
L'ajuntament

Estava situat entre cal Gendret i l'abadia, en ell s'hi trobava l'arxiu municipal que es diu que era abundant, els veïns van tindre cura de custodiar-lo durant l'inici de la guerra, pero l'any 1939 uns transehunts van robar una certa quantitat, segurament per beneficiar-se del valor del paper.El darrer alcalde que va tenir la Mussara va ser Pere Abelló.

El que es va poguer salvar de l'arxiu municipal es troba a l'ajuntament de Vilaplana.
 
Cal Po

El renomb d'aquesta casa es creu que es un diminutiu de Josepo. Es l'unic edifici que hi ha al cantó meridional de la bassa sota el xalet de les airasses, es una casa de las mes velles del poble, al seu costat existia una era per al conreu de cereals. L'amo de la casa era " lo Pere Po " de Cal Gendret, l'ultim en habitar-hi va ser Joan Joanpere i Nadal conegut per " Voltes " que al abandonar la casa l'any 1915 va marxar a Reus
 
Fotografies ...
... retrospectiva
... a l'actualitat
 
Vídeo
 
Enllaços de la Mussara
 
Fonts d'informació
 
Serveis
Ajuda'ns a millorar
Llibre de visites